La poesia del s.XV

Ja coneixem els trets principals de la literatura renaixentista i humanista. Ara bé, la poesia catalana d'aquest període tenia unes característiques particulars

• Persisteix el model de la tradició mediaval
• Es manté el corrent satíric que es va generar a València
• Esforç per adaptar la mètrica a la del cànon renaixentista italià
• Imitació de la poesia popular i tradicional que no es trobava en procés de decadència

L'habilitació, la metàfora i la metonímia

La metàfora és un recur pel qual una paraula pren el significat d'una altra paraula perquè hi té algun element en comú.

La metonímia té les dues parts comparades estan molt més properes, però es tracta de dos recursos molt semplants.

Joan Boscà

Gairabé la totalitat de la obra de Boscà està escrita en llengua castellana, Boscà és constiderat l'introductor del Renaixement poètic a la península Ibèrica.
Joan Boscà escrivia cobles i altres tipus de composicions de caràcter més tradicional i, més envevant, va començar a escriure sonets i estrofes renaixementistes.

Característiques del Renaixement

Les noves idees que arribaren de la resta d'Europa, sobretot d'Itàlia:

- Es desenvolupa entre els segles XV i XVI

-  L'interès per l'ésser humà

- La fascinació per l'antiguitat clàssica en tots els àmbits

- La reivindicació de l'ésser humà com unic individu

- La confiança en la capacitat de l'home per conèixer i transformar l'entorn

El determinant

Els derernim¡nants limiten el significat del nom. Permeten que n'expressem, per esemple:


L'article:

el (l'), la (l'), els, les, en (n'), na (n')

Els demostratius:

aquest, aquests, aquell, aquels, aquesta, aquestes, aquella, aquelles, això, allò

Els possesius:

meu, meva, meus, meves

teu, teva, teus, teves                    

seu, seva, seus, seves

nostre, nostra, nostes

vostre, vostra, vostres

seu, seva, seus, seves

Els numerals:

- Cardinals: quantitat exacta

- Ordinals: ordre

- Partitius: divisió per un nombre

- Multiplicatius: multiplicació per un nombre

- Col·lectius: quantitat en conjunt

Els quantitatius:

- Invariebles: més, prou, massa...

- Variables: quant, molt, tant, poc...

Indefinits: 

un, algun, diversos, cadascun, qualsevol, cada, cap...

L'adjectiu

L'adjectiu expresa les característiques del nom que acompanya i n'aporta informació complementaria


Adjectius de dues terminacions:

- SINGULAR: · Masculí: sol
                         · Femení: sola

- PLURAL:  · Masculí: sols
                     · Femení: soles

Adjectius d'una sola terminació:

-a, -e, -ble, -al, -ant, -ar, -or, -aire, -color, -aç...

Accents diacrítics

Defininició:  És aquell accent quees posa per distingir, en la majoria de casos, parells de paraules que segons les regles d'accentuació no n'haurien de dur.

Llista: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.

El perque del canvi:  segons la proposta de l’Ortografia de la llengua catalana que el ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va aprovar la reducció dràstica de la llista de mots amb accent diacrític.